Els 4 tipus d'aferrament en adults: segur, ansiós, evitatiu i desorganitzat

Hi ha quatre tipus d'aferrament: segur, ansiós, evitatiu i temorós-evitatiu, que sovint s'anomena desorganitzat. Descriuen com reacciones quan busques proximitat, quan tens por de perdre-la o quan t'aclapara. El teu estil depèn de dues coses: quant et preocupa que et rebutgin i com et costa recolzar-te en algú.

Dit així sona abstracte, per això aquest article va al gra. Llegiràs d'on surten els tipus d'aferrament, com es veu cadascun en un dia normal, tres situacions en què els quatre reaccionen de manera molt diferent i què ajuda de veritat si et reconeixes en algun dels estils insegurs.

D'on surten els tipus d'aferrament

La teoria de l'aferrament va començar amb el psiquiatre britànic John Bowlby. Als anys cinquanta i seixanta va proposar que els nadons neixen amb un sistema que els manté a prop de qui els cuida. Quan un infant se sent en perill, el sistema s'activa i busca consol. Quan arriba el consol, el sistema es calma.

La psicòloga Mary Ainsworth ho va convertir en recerca. En un experiment conegut com la Situació Estranya, observava com reaccionaven infants d'un any quan la mare o el pare sortia un moment de la sala i tornava. Alguns ploraven i es calmaven de seguida. D'altres gairebé no semblaven reaccionar. D'altres continuaven enfadats i desconsolats, fins i tot a coll. Més endavant, Mary Main i Judith Solomon hi van afegir un quart grup: infants amb reaccions confuses, com si volguessin apropar-se i allunyar-se alhora.

El 1987, Cindy Hazan i Phillip Shaver van mostrar que els adults porten patrons semblants a la seva vida amorosa. Pocs anys després, Kim Bartholomew i Leonard Horowitz van descriure els quatre estils adults que avui coneix gairebé tothom. Des de llavors, la recerca acostuma a mesurar l'aferrament amb dues escales en lloc de calaixos tancats.

Un aclariment important abans de continuar: el teu estil no és un judici sobre la teva infància. Les primeres experiències compten, però també compten les relacions posteriors, les amistats, les pèrdues i el teu temperament.

Dues escales, quatre estils

La primera escala és l'ansietat d'aferrament. Mesura quant et preocupa que et deixin, que et rebutgin o que t'estimin menys del que tu estimes. La segona és l'evitació d'aferrament. Mesura com d'incòmode et fa sentir la proximitat i dependre d'una altra persona.

Si creues les dues escales, surten quatre combinacions:

Com que són escales, ningú no és al cent per cent un sol estil. Dues persones amb aferrament ansiós poden ser molt diferents: una està una mica insegura en començar una relació i l'altra es preocupa tota l'estona. També pots estar a prop de la frontera entre dos estils. Per això la descripció d'un estil sempre és un esbós, no un retrat.

Els quatre estils de prop

Aferrament segur

Les persones amb aferrament segur acostumen a confiar que qui les estima es preocupa per elles. Poden estar a prop sense sentir-se atrapades i soles sense sentir-se abandonades. Si la parella se'n va un cap de setmana amb amics, la troben a faltar i, a més, gaudeixen del vespre lliure.

Segur no vol dir perfecte. Les persones segures també tenen gelosia, s'enfaden després d'una discussió i tenen dies dolents. La diferència és que es recuperen abans i els costa menys dir què els passa. «Ahir em vaig sentir una mica apartada, en parlem?» és una frase molt segura.

Aferrament ansiós

Amb un aferrament ansiós, també anomenat ansiós-preocupat, la proximitat importa moltíssim i sembla fàcil de perdre. La teva atenció se'n va als senyals petits: un missatge més curt, un to diferent, una parella que sembla distreta. Quan notes distància, vols recuperar el contacte de pressa.

Les persones ansioses solen ser càlides, lleials i molt sensibles a com se senten els altres. El que costa és que la seva tranquil·litat depèn molt de l'altra persona. Una resposta tardana pot arruïnar tot un vespre. Tenim un article dedicat justament a aquest moment: per què una resposta tardana fa tant de mal amb aferrament ansiós.

Aferrament evitatiu

Amb un aferrament evitatiu, també anomenat evitatiu-distant, la independència dona seguretat i massa proximitat es viu com una pressió. Les persones evitatives sovint semblen tranquil·les, capaces i autosuficients. Prefereixen resoldre els problemes soles i se senten incòmodes quan algú s'hi recolza emocionalment.

Això no vol dir que no els importi. La recerca suggereix que també senten estrès a les relacions, però l'aparten o el converteixen en coses pràctiques. Quan una conversa es torna emocional, una persona evitativa de sobte es posa a parlar de logística, canvia de tema o necessita sortir a córrer.

Aferrament temorós-evitatiu o desorganitzat

L'estil temorós-evitatiu combina molta ansietat amb molta evitació. Vols proximitat i et fa por. Quan algú s'acosta, una part de tu es relaxa i una altra es prepara per a la decepció. Quan algú s'allunya, notes molt la pèrdua i, alhora, potser també alleujament.

Per això les relacions poden semblar una muntanya russa, per a tu i per a qui t'envolta. Una setmana comparteixes molt i la següent necessites distància sense saber gaire per què. Aquest estil sovint es relaciona amb experiències en què les persones que havien de donar consol també eren una font de tensió. No sempre és així, i mai no és motiu de vergonya.

Tres moments quotidians, quatre reaccions

Els estils s'entenen millor en acció. Aquí tens tres situacions normals i com podria reaccionar cada estil. Segurament et reconeixeràs en més d'una reacció, i és normal.

La teva parella anul·la el pla de divendres

Divendres, cinc de la tarda. La teva parella t'escriu: «Perdona, estic rebentat, passem el sopar a diumenge?».

La persona segura sent un moment de decepció, contesta «Quina llàstima, però d'acord. Descansa» i demana una pizza. La persona ansiosa llegeix el missatge tres vegades. És realment cansament? Passa alguna cosa? Envia un segon missatge per preguntar si va tot bé i no deixa el mòbil en tota la nit. La persona evitativa sent sobretot alleujament per tenir el vespre lliure i respon amb un polze amunt. Potser ni s'adona que l'altra persona esperava una resposta més afectuosa. La persona temorosa-evitativa primer se sent ferida, després decideix que en realitat tampoc no li venia de gust anar-hi i passa la resta del vespre preguntant-se si això és el principi del final.

Una discussió pels plats

En realitat no són els plats. És la sensació de fer més que l'altra persona. Les veus s'alcen una mica.

La persona segura es queda a la conversa encara que sigui incòmoda i potser diu: «M'estic posant nerviós, parem cinc minuts?». La persona ansiosa ho vol arreglar ara mateix. Una pausa li sembla un abandonament, així que segueix l'altra persona a l'habitació del costat. La persona evitativa es tanca. Es queda callada, mira el mòbil o surt al carrer «a airejar-se». Per a ella és una manera de mantenir la pau. La persona temorosa-evitativa pot anar d'un extrem a l'altre: primer insisteix a trobar una solució i després, de cop, diu «deixa-ho, tant és» i es retira del tot.

La tercera cita va de meravella

Has conegut algú. La tercera cita és preciosa, parleu fins a mitjanit i et diu: «M'agrades de veritat».

La persona segura se sent feliç, una mica nerviosa, i té ganes de la propera cita. La persona ansiosa sent una onada d'alegria que aviat es converteix en tensió. Ara hi ha alguna cosa a perdre. Comença a pensar com no espatllar-ho. A la persona evitativa també li agrada l'altra persona, però la frase li arriba com una pressió. Els dies següents triga una mica més a contestar i proposa menys plans. La persona temorosa-evitativa sent justament aquest estirar i empènyer alhora. Envia una cosa molt tendra tard a la nit i l'endemà no contesta.

En els tres moments, els fets són petits. La diferència és el que cada estil espera que passi després.

Quin tipus d'aferrament tinc?

La majoria de gent es pot fer una primera idea si es fixa en com reacciona en els moments tensos, no en els tranquils. Quan tot va bé, gairebé tothom sembla segur. Fes-te aquestes preguntes:

• Quan algú que estimes està distant durant un dia, et sents sobretot tranquil, preocupat, alleujat, o preocupat i alleujat alhora?
• Després d'una discussió, vols parlar-ne de seguida, estar sol primer, o totes dues coses alhora?
• Com et sents quan la teva parella et diu que et necessita? Amb tendresa, amb orgull, incòmode o atrapat?
• Et resulta més fàcil donar suport o rebre'n?
• Les teves relacions acostumen a ser estables, intenses, distants o imprevisibles?

Fixa't també en els teus patrons al llarg del temps. Perds l'interès just quan algú es torna disponible? Sents sovint que t'importa més l'altra persona que tu a ella? Els teus amics et descriuen com a independent, enganxós o difícil de llegir? Aquestes observacions diuen més que una mala setmana.

Si donar voltes a les coses ocupa molt d'espai a les teves respostes, potser també et reconeixeràs en el nostre article sobre els senyals que penses massa. L'aferrament ansiós i la rumiació sovint van junts, sobretot a la nit.

També pots fer el nostre test d'estil d'aferrament, que és gratuït. Mesura les dues escales per separat i després et mostra quin dels quatre estils encaixa millor amb les teves respostes.

Quan dos estils es troben en parella

El teu estil no existeix tot sol. On més es nota és quan es combina amb el d'una altra persona.

Dues persones segures es donen espai i proximitat sense gaire esforç. A més, una parella segura pot ajudar una parella insegura a calmar-se amb el temps, simplement sent previsible i amable.

La combinació més coneguda és ansiós i evitatiu. La persona ansiosa busca contacte, l'evitativa s'aclapara i s'aparta, i això fa que l'ansiosa en busqui encara més. Totes dues intenten sentir-se segures, però de maneres oposades. Moltes parelles passen anys en aquest cercle sense veure que és un patró i no un xoc de caràcters.

Dues persones ansioses entenen la necessitat de proximitat de l'altra, però també poden alimentar-se les preocupacions. Dues persones evitatives gairebé mai no s'aclaparen, però els sentiments importants es queden fàcilment per dir fins que la relació sembla més un pis compartit. Per a una persona temorosa-evitativa qualsevol combinació pot ser intensa, perquè les ganes d'acostar-se i les ganes de fugir es van alternant.

Cap d'aquestes combinacions no està condemnada. El que ajuda és reconèixer el patró junts i posar-hi nom en un moment tranquil: «Quan tu calles, jo vaig darrere teu. Quan vaig darrere teu, tu calles més. Provem una altra cosa?».

Es pot canviar el tipus d'aferrament?

Sí. Els estils d'aferrament són força estables, però no fixos. La recerca parla de seguretat adquirida en persones que van créixer amb un aferrament insegur i es van tornar més segures amb el temps, gràcies a relacions, amistats, teràpia o la seva pròpia reflexió.

El canvi sol arribar a passos petits. Això ajuda la majoria:

1. Detecta el moment en què s'activa el teu sistema. El cor accelerat quan un missatge es queda sense resposta, o unes ganes fortes de marxar quan algú s'acosta. Posar-hi nom («aquesta és la meva alarma d'aferrament») et dona una mica de distància.
2. Fes una pausa abans d'actuar. Amb un estil ansiós, vol dir esperar abans d'enviar el segon missatge. Amb un estil evitatiu, quedar-te cinc minuts més a l'habitació abans de marxar.
3. Digues què necessites amb paraules senzilles. «M'ajuda que m'avisis si arribaràs tard» funciona millor que posar a prova si l'altra persona se n'adona sola.
4. Practica el moviment contrari en dosis petites. Si ets ansiós, planifica un vespre només per a tu i gaudeix-lo. Si ets evitatiu, comparteix un sentiment petit cada dia.
5. Passa temps amb persones segures. Amics, companys de feina o una parella estables i sincers ensenyen al teu sistema nerviós que la proximitat pot ser segura.
6. Busca suport quan el patró pesi. Si les relacions et fan mal una vegada i una altra, o si la por i la desconfiança dirigeixen la teva vida, un psicòleg o una terapeuta et poden ajudar més que qualsevol article.

Tingues paciència amb tu. Un patró que et va ajudar a sentir-te segur durant anys no desapareix en un mes. Cada vegada que actues d'una manera una mica més segura del que sents, construeixes un hàbit nou.

El que el test diu i el que no

El nostre test d'estil d'aferrament et dona una puntuació en les dues escales i l'estil que hi encaixa millor. Així tens paraules per al que sents i un punt de partida per a una conversa sincera amb tu o amb la teva parella.

També té límits clars. El test descriu com tendeixes a sentir i reaccionar ara, a partir de les teves respostes. No és un diagnòstic i no diu res definitiu sobre la teva relació ni sobre el teu passat. Les respostes poden canviar segons la relació actual, el teu estat d'ànim aquella setmana o una ruptura recent. Molta gent obté un resultat una mica diferent un any després, sobretot després d'una etapa de canvis.

Fes servir el resultat com un mapa, no com una etiqueta. Si vols veure com estimes d'altres maneres, el test d'estil d'amor és un bon pas següent. I si repeteixes el test d'aferrament d'aquí a uns mesos, potser veuràs que alguna cosa s'ha mogut.

Saber quin tipus d'aferrament tens no canvia qui ets. Sí que t'ajuda a entendre per què alguns moments se senten tan grans, i et dona l'opció de triar com respondre. En aquesta tria comença gairebé tot el canvi.